Wayang

Wayang
	7° 30′ S, 110° 00′ E / 7.5°S,110°E
Tipus	gènere teatral
Localització	Java Central (Indonèsia); Java Occidental (Indonèsia); Java Oriental (Indonèsia); Daérah Istiméwa Yogyakarta (Indonèsia); Majalengka (Indonèsia); Blora (Indonèsia); Tegal (Indonèsia); Pekalongan (Indonèsia); Gresik (Indonèsia)
Estat	Indonèsia
Patrimoni cultural
Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat
Data	2008
Identificador	RL/00063
	;
Obres Mestres del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat
Data	2003

Wayang, també conegut com a wajang, és una forma tradicional de teatre de titelles originada a l’illa indonesia de Java.^[1]^[2]^[3] Wayang fa referència a tot l'espectacle dramàtic. De vegades, el propi titella de cuir es coneix com wayang.^[4] Les representacions de teatre de titelles wayang van acompanyades d’una orquestra de gamelan a Java i de wayang de gènere a Bali. Les històries dramàtiques representen mitologies, com ara episodis de les epopeies hindús, el Ramayana i el Mahabharata, així com adaptacions locals de llegendes culturals.^[5] Tradicionalment, un wayang es fa en un espectacle ritualitzat de mitjanit a l'alba per un dalang, un artista i un líder espiritual; la gent veu l'espectacle des dels dos costats de la pantalla.^[6]

Les actuacions wayang són molt populars entre els indonesis, especialment a les illes de Java i Bali. Les actuacions de Wayang se solen celebrar en determinats rituals, determinades cerimònies, certs esdeveniments i fins i tot atraccions turístiques. En contextos rituals, els espectacles de titelles s’utilitzen per a rituals d’oració (celebrats als temples de Bali),^[7] ritual ruwatan (neteja dels nens Sukerto de la mala sort),^[8] i ritual sedekah bumi (acció de gràcies a Déu per les abundants collites).^[9] En contextos de cerimònies, normalment s'utilitza per celebrar mantenan (cerimònia de casament javanès) i sunatan (cerimònia de circumcisió). En altres esdeveniments, s'utilitza per celebrar el Dia de la Independència, l'aniversari de municipis, empreses i l'aniversari d'algú, commemorant determinats dies entre d'altres. Els espectacles de titelles wayang també s’utilitzen com a atractius turístics culturals.^[10]

Wayang és un dels cims de la cultura indonèsia. Les tradicions wayang inclouen interpretació, cant, música, teatre, literatura, pintura, escultura, talla i arts simbòliques. Les tradicions wayang, que continuen desenvolupant-se des de fa més de mil anys, també són un mitjà d'informació, predicació, educació, comprensió filosòfica i entreteniment.^[11]

La UNESCO va designar Wayang el teatre de les ombres planes de cuir (wayang kulit), els titelles de fusta plana (wayang klitik) i el teatre de titelles de fusta tridimensional (wayang golek), com a obres mestres del patrimoni oral i immaterial de la humanitat el 7 de novembre de 2003. A canvi del reconeixement, la UNESCO va exigir als indonesis que preservessin la tradició.^[1]

↑ ^1,0 ^1,1 «"Wayang puppet theatre", Inscribed in 2008 (3.COM) on the Representative List of the Intangible Cultural Heritage of Humanity (originally proclaimed in 2003)». UNESCO. [Consulta: 10 octubre 2014].
↑ «Wayang: Indonesian Theatre». A: Encyclopaedia Britannica, 2012.
↑ «History and Etymology for Wayang». Merriam-Webster. [Consulta: 22 desembre 2020].
↑ Siyuan Liu. Routledge Handbook of Asian Theatre. Routledge, 2016, p. 72–81. ISBN 978-1-317-27886-3.
↑ Yves Bonnefoy. Asian Mythologies. University of Chicago Press, 1993, p. 162. ISBN 978-0-226-06456-7.
↑ Don Rubin. The World Encyclopedia of Contemporary Theatre: Asia/Pacific. Taylor & Francis, 2001, p. 184–186. ISBN 978-0-415-26087-9.
↑ «"Pertunjukan Wayang Kulit sebagai Atraksi Budaya Baik atau Buruk?"». www.kompasiana.com. [Consulta: 13 febrer 2021].
↑ «"Dalang Ruwat, Profesi Tak Sembarangan Ki Manteb Soedharsono"». www.cnnindonesia.com. [Consulta: 13 febrer 2021].
↑ «"Sedekah Bumi dan Wayang Kulit, Cara Bersyukur Petani Atas Panennya"». www.jawapos.com. [Consulta: 13 febrer 2021].
↑ «"Wayang Seni Ritual, Dulu Dimainkan Oleh Saman"». www.balihbalihan.com. [Consulta: 13 febrer 2021].
↑ «"Wayang: Aset Budaya Nasional Sebagai Refleksi Kehidupan dengan Kandungan Nilai-nilai Falsafah Timur"». Indonesian Ministry of Education and Culture (Kemdikbud). [Consulta: 8 gener 2021].

[UNESCO-1] 1,0 ^1,1 «"Wayang puppet theatre", Inscribed in 2008 (3.COM) on the Representative List of the Intangible Cultural Heritage of Humanity (originally proclaimed in 2003)». UNESCO. [Consulta: 10 octubre 2014].

[britwayang-2] «Wayang: Indonesian Theatre». A: Encyclopaedia Britannica, 2012.

[History_and_Etymology_for_Wayang-3] «History and Etymology for Wayang». Merriam-Webster. [Consulta: 22 desembre 2020].

[4] Siyuan Liu. Routledge Handbook of Asian Theatre. Routledge, 2016, p. 72–81. ISBN 978-1-317-27886-3.

[bonnefoy162-5] Yves Bonnefoy. Asian Mythologies. University of Chicago Press, 1993, p. 162. ISBN 978-0-226-06456-7.

[Rubin2001p184-6] Don Rubin. The World Encyclopedia of Contemporary Theatre: Asia/Pacific. Taylor & Francis, 2001, p. 184–186. ISBN 978-0-415-26087-9.

[Kompasiana-7] «"Pertunjukan Wayang Kulit sebagai Atraksi Budaya Baik atau Buruk?"». www.kompasiana.com. [Consulta: 13 febrer 2021].

[CNNIndonesia-8] «"Dalang Ruwat, Profesi Tak Sembarangan Ki Manteb Soedharsono"». www.cnnindonesia.com. [Consulta: 13 febrer 2021].

[JawaPos-9] «"Sedekah Bumi dan Wayang Kulit, Cara Bersyukur Petani Atas Panennya"». www.jawapos.com. [Consulta: 13 febrer 2021].

[balihbalihan-10] «"Wayang Seni Ritual, Dulu Dimainkan Oleh Saman"». www.balihbalihan.com. [Consulta: 13 febrer 2021].

[Kemdikbud-11] «"Wayang: Aset Budaya Nasional Sebagai Refleksi Kehidupan dengan Kandungan Nilai-nilai Falsafah Timur"». Indonesian Ministry of Education and Culture (Kemdikbud). [Consulta: 8 gener 2021].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]